Heroïna o inconsciencia?

Ja han passat uns dies des que l’Edurne Pasaban va aconseguir fer el cim del Kangchenjunga.

Un cim que representa el seu 12è 8.000. Amb aquest  ja només li queden 2 per coronar els 14 que hi ha a tot el món. Si ho aconsegueix, serà la primera dona en superar aquest repte.

 

M’agradaria, abans de tot, posar alguns dels titulars que han sortit als mitjans de comunicació aquests dies respecte a aquesta notícia, tots ells parlant de l’Edurne com una autèntica heroïna:

- Edurne Pasaban remató ayer su dramático descenso del Kanchenjunga (8.586 m.), que coronó el lunes, con un agotamiento físico extremo y con congelaciones leves en dos dedos de los pies y un pulgar, “que no parecen revistir gravedad”, (diario AS)

- Pasaban, con leves congelaciones. La alpinista Edurne Pasaban se encuentra en el campo base del Kangchenjunga (Nepal), cuya cumbre hizo el pasado lunes, con congelaciones leves en sus dedos. (la Vanguardia)

-La alpinista vasca Edurne Pasaban ha asegurado que durante el descenso tras coronar su duodécimo ochomil ha vivido “uno de los peores momentos” de su vida, y ha reconocido que de no ser por el equipo que la acompañaba y la asistió se hubiera “quedado” en el Kangchenjunga. (el mundo)

Sincerament no crec que estar tant a prop de la mort, arribar en condicions físiques gairebé insostenibles i tractar d’anècdota les “petites” congelacions que va patir, es pugui titllar com a fita heroica. Primer perquè ella ja sabia a què anava, i segon, perquè no em sembla un bon exemple per ensenyar a nens i adults inconscients. O potser ensenyariem a drogoadictes que estan a punt de morir per els seus excessos i que es salven a l’últim moment? També els hi diriem herois?

No fotem, fer esport és bo en la mesura que ens ajuda a millorar la nostra qualitat de vida. Sortir a correr o agafar la bici els diumenges no ens farà cap mal, més aviat al contrari. Però com tot, portat a l’extrem acaba sent perjudicial.

Us deixo uns vídeos perquè veieu tot el patiment fins que l’Edurne va arribar al cim, a mi se’m posa la pell de gallina, i no precisament d’emoció.